El dol i la mort, en general, són temes tabús. 

El cas de dol gestacional es converteix en invisible perquè sembla que si una criatura no ha nascut és que no ha existit. Però la realitat és que pot ser un dol triple: per la mort d’un fill o filla, per la pèrdua d’un projecte de vida i per un embaràs inacabat. I hi ha casos que s’afegeix, fins i tot, un quart dol: aquelles situacions en les que per motius de salut s’ha de prendre la decisió de posar fi a aquella vida, aturant l’embaràs o aplicant mesures paliatives.

Per transitar aquests sentiments és important el reconeixement, el comiat i la construcció del record. El dol és una ferida que es cura però deixa una cicatriu.

En el marc del dia internacional del dol gestacional i perinatal ens hem trobat al local de Lo Refugi. Després de veure plegades el reportatge ≪No hay latido≫ de Rtve, hem compartit experiències des de la intimitat, en un espai de confiança que ens ha permès parlar-ne obertament i hem compartit recursos audiovisuals i grups de suport a aquest dol.

La tarda d’avui la dediquem a aquelles criatures que van ser però ja no hi son. D’allò que no se’n parla no existeix, i avui ho hem pogut fer visible.