<< Tornar al grup de Medi Ambient
L’any 2023 vam participar amb el projecte «Custòdia un fruiter», una iniciativa en forma d’acció que va desenvolupar el Consell Comarcal del Priorat en el marc del Projecte Pobles Vius i Actius. Territori equilibrat i innovador (Diputació de Tarragona). I ho vam fer plantant varietats d’arbres fruiters tradicionals del Priorat al poble, varietats amb característiques excepcionals que havien estat recuperades mitjançant empelts. L’Ajuntament de Cornudella de Montsant, en aquell moment, ens va cedir un lloc per posar-los (potser no molt encertat), i es va comprometre a cuidar-los i a fer-ne el manteniment (estan a l’aparcament de les Hortes, al costat del parc de Bombers). Per nosaltres va ser una acció important perquè significava tenir garantida la conservació i continuïtat d’aquestes varietats a la comarca, així com una molt bona manera de divulgar i posar en valor l’existència d’aquestes varietats tan especials.
A finals del 2023 vam iniciar els Tallers de Biodiversitat de la mà de l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant, un cicle de tallers amb un clar objectiu conservacionista que encara perdura a dia d’avui. Aquests tallers han estat subvencionats per l’Àrea de Natura de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya). El col·lectiu EPQV hem estat sempre molt compromeses amb l’educació ambiental, i especialment vinculades des dels nostres inicis a la preservació i la conservació de la biodiversitat. Concretament, al llarg d’aquests 2 anys hem organitzat monogràfics sobre refugis i caixes niu, orenetes i falciots, insectes i aromàtiques, vespa asiàtica, macroinvertebrats al riu i papallones.
Al llarg del 2024, a més a més, vam col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant reposant una nova senyalització de les espècies arbòries que es podien trobar al Jardí Botànic de la nostra localitat, situat al Parc 1 d’Octubre, i també vam instal·lar uns refugis per a ratpenats a l’ermita de Sant Joan del Codolar. Uns refugis que ens va cedir l’òrgan gestor d’aquest espai i que netegem i mantenim un cop a l’any.
El 19 de setembre del 2024 vam projectar un documental al teatre La Renaixença participant d’aquesta manera a la 14ena Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya. Vam aprofitar l’ocasió per explicar i difondre als assistents la feina que es fa al territori tant des del col·lectiu Eixarcolant (Node Camp de Tarragona) com des de la Safranòria. Totes dues entitats treballen per recuperar espècies silvestres i varietats hortícoles tradicionals que tenim a la zona i pràcticament han desaparegut. Concretament, vam aprofitar l’ocasió per oferir un cinefòrum i un petit tast dels productes conreats amb les llavors de d’aquesta associació de la comarca que vetlla per la conservació de l’agrobiodiversitat del Priorat.
El mateix any 2024 donàvem suport també a l’Associació Taxus, una entitat sense afany de lucre amb una gran vocació naturalista i experimentada en projectes relacionats amb la conservació del medi natural i la sensibilització ambiental. El 5 d’octubre vam participar de l’alliberament de quatre exemplars de mussols al camí del calvari, petits rapinyaires nocturns que venien del centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent en el marc del projecte «Noctàmbuls».
A finals del 2024 vam signar el manifest de Terra i Pau i ens vam adherir al Moviment per la Pau Ambiental del Territori (www.terraipau.org). I és que al col·lectiu EPQV compartim molts dels objectius d’aquest moviment. Entre altres: enfortir les aliances entre els moviments ambientals del territori, crear espais de trobada i debat per a avançar cap a models alternatius, basats en estils de vida conscients, saludables i respectuosos amb el nostre entorn, garantir la protecció de la natura, un futur sostenible i promoure una relació de respecte, cura i equilibri amb el medi ambient.
Aquesta primavera (2025) ens hem alineat amb els valors de Prioritat, un projecte de persones, cultura i paisatge. Es tracta d’una entitat que defensa el Priorat, la seva gent i el seu paisatge. Una associació que treballa per consensuar i implementar un model territorial per viure dignament a la comarca a partir dels valors que la identifiquen: l’activitat agrària a petita escala, la diversitat, la proximitat i l’equilibri que configuren el nostre paisatge. Concretament, el passat dissabte 5 d’abril al matí vam col·laborar amb Prioritat organitzant una caminada / pícnic al riu, amb vermut final a la presa del Pantà de Siurana. Buscàvem fer xarxa, trobar-nos en un ambient distès i parlar sobre els recursos hídrics de la comarca. I ho vam aconseguir. Va ser una molt bona oportunitat per entendre què està passant amb l’aigua del Siurana, per què parlem d’espoli, i per analitzar la proposta del govern per garantir l’abastament d’aigua al sistema sud.
Paral·lelament, aquesta primavera també hem establert contacte amb el Gepec-EdC, una organització ecologista del sud de Catalunya sense ànim de lucre, independent i no governamental. El passat dimarts 15 d’abril al matí vam assistir a la presentació del «Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i Planes del Priorat», un projecte d’aquesta entitat que busca fomentar la conservació de l’ecologia fluvial i la preservació de les espècies terrestres de la conca hidrogràfica del riu Siurana mitjançant accions de conservació i pràctiques agrícoles sostenibles. Com sabeu, el nostre col·lectiu aposta per tots aquells projectes que milloren l’estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat i és per aquest motiu que no podíem deixar passar l’oportunitat de donar suport al projecte i formar part activa de la seva Taula de Govenança.
I òbviament, com no podia ser d’altra manera, aquesta primavera també hem donat suport explícit a la Plataforma pel Riu Siurana. El poble que volem vol lo riu Siurana Viu! El passat 30 d’abril convocàvem una concentració al pantà de Siurana on exigíem a la Generalitat (ACA) que es deixés de transvasar definitivament aigua del riu Siurana cap a Riudecanyes i que els drets de gestió de l’aigua deixéssin d’estar en mans d’una entitat privada i passessin a ser del Priorat. Tot i ser un dia entre setmana, vam treure múscul i vam aplegar-nos-hi un centenar de persones i múltiples entitats socials i ecologistes del territori amb un clam comú. Cal recordar que el conveni que sustenta el transvasament (el Protocol de Cooperació TOPOGRAPO) és nul de ple dret perquè modifica les condicions d’una concessió de la CHE sense complir el requisits legals. A més, Reus i els regants del Baix Camp poden abastir-se amb el seus propis recursos. Al segle XXI el transvasament de Siurana a Riudecanyes no és ni necessari, ni sostenible, ni justificable. De fet, més que un transvasament, és un espoli, que s’ha d’acabar el més aviat possible. El nostre missatge a la Comunitat de regants de Riudecanyes (accionista principal: ajuntament de Reus) és: prou denúncies i demandes per fer-nos callar!
Seguint amb el pla reivindicatiu, el el passat 24 de maig, Dia Europeu dels Parcs Naturals, donàvem suport a la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades a l’acte que es va fer a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca (El Vilosell – La Pobla de Cérvoles). El col·lectiu EPQV signàvem el manifest de reivindicació al decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena. En aquesta ocasió ens hi vam aplegar una quarentena d’entitats de les comarques de Lleida i Tarragona per unir esforços i reivindicar un cop més que es declari amb la màxima celeritat el futur Parc Natural. Per nosaltres, aquest parc és una aposta decidida per a la revalorització i la promoció dels productes agroalimentaris fets al territori, el turisme rural sostenible i la protecció dels nostres valors naturals i culturals. El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra la Llena ha de garantir la conservació i preservació d’un dels espais naturals de major vàlua del país. A més, ha de constituir un revulsiu socioeconòmic per ajudar a un desenvolupament sostenible. El sector primari, les activitats tradicionals, el turisme rural, les activitats lligades a la gestió, conservació i valorització dels valors naturals i patrimonials de les Muntanyes de Prades han de sortir reforçades amb la creació del parc. Les comarques del Camp de Tarragona i les del sud de Lleida (àmbit que ha d’abastar aquest parc natural) patim un gran dèficit d’espais naturals de protecció especial. Aquesta situació permet que el territori sigui sotmès a multitud d’agressions i amenaces: projectes com macro centrals eòliques i fotovoltaiques, línies de molt alta tensió, activitats extractives… Tota mena d’amenaces insostenibles que, des de fa temps, es projecten sobre aquest territori. La manca de polítiques de conservació ha creat un gran desequilibri entre aquest territori i d’altres, on els espais naturals i els paisatges han estat protegits i valorats i han esdevingut motius de riquesa. Que el Parc Natural sigui una realitat ha d’ajudar a resoldre aquest greuge comparatiu que provoca un greu desequilibri territorial.
A nivell de voluntariat ambiental, cal dir que tenim establert un conveni de col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (entitat sense ànim de lucre dedicada a l’estudi del ocells a Catalunya) i l’Associació Hàbitats (entitat declarada d’utilitat pública que té la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i el patrimoni). Amb l’ICO col·laborem aportant anualment les dades del cens d’oreneta cuablanca que realitzem voluntàriament al nostre municipi («Projecte Orenetes»), i amb l’Associació Hàbitats col·laborem aportant bianualment les dades ecològiques i hidromorfològiques del tram de riu que tenim apadrinat, el barranc de l’Argentera («Projecte Rius»).
Col·lectiu El poble que Volem
Juliol 2025
