El passat 10 de març vam celebrar el primer aniversari del club de lectura. Fa just un any érem 26 persones amb ganes de llegir i de trobar-nos. Avui en som unes 40, amb una consistència de prop de 30 lectores cada mes. Un club molt divers, tant a nivell d’edat com de procedència, on les participants cada mes ens asseiem juntes al voltant d’un text i d’una conversa, el que ha creat un espai molt especial de trobada i de compartir.

Al llarg d’aquests dotze mesos hem llegit deu llibres molt diversos: Voliac 2004 d’Anna Molina, La terra del silenci trencat de Cristina Fornós, Musclos per sopar de Birgit Vanderbeke, Quedar-se al tros de Júlia Viejobueno Cavallé, Teoria del gall de Margarida Aritzeta, La noia de la biblioteca de Núria Pradas, Permagel d’Eva Baltasar, Headhunters de Jo Nesbø, Pandora al Congo d’Albert Sánchez Piñol i La trena de Laetitia Colombani. Una llista que barreja veus locals i internacionals, gèneres i registres, i que ha donat peu a converses riques i sovint sorprenents. Tot això és possible gràcies a la col·laboració de la Biblioteca de Falset, que ens proporciona els exemplars cada mes i sense la qual el club no podria funcionar com ho fa i acollir a tantes persones.

Un dels elements més destacats de l’any ha estat la visita de tres de les autores dels llibres llegits: la Cristina Fornós, la Júlia Viejobueno i l’Eva Baltasar. Poder dialogar directament amb qui ha escrit el text que acabes de llegir és una oportunitat poc habitual, i en els tres casos va enriquir la sessió d’una manera que difícilment hagués estat possible d’una altra manera. Especialment quan les autores tenen vincles amb el territori: la proximitat hi afegeix una capa més de significat.

El 10 de març, la sessió per comentar La trena va reunir unes 32 persones i va ser una de les trobades més concorregudes i animades de l’any. A la conversa sobre el llibre s’hi van sumar sortejos i sorpreses per a tothom, i la nit va tenir un moment especialment emotiu: la membre més veterana del club complia aquell dia 87 anys, i ho vam celebrar totes plegades a Lo Refugi on vam acabar la vetllada amb un piscolabis. Un espai molt especial pel club ja que el Víctor de Lo Refugi ens deixa i ens prepara cada mes, amb molt de carinyo, una sala perquè ens poguem trobar.

Durant aquest any, el club també va ser protagonista d’un reportatge — un reconeixement que posa en valor el que espais com aquest aporten més enllà de la lectura: vincle, cultura i comunitat. Pots veure el fragment referent al club de lectura al següent vídeo.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest primer any. Continuem.