el poble que volem

Pensem globalment i actuem localment

Un grup de deu persones impulsa un projecte de «cohousing senior» a Osona

,

Els membres de la comunitat volen continuar sentint-se “vius” i “lliures” durant l’última etapa de la vida

La masia del segle XVIII Casanova d’en Riera, a Gurb, serà la nova llar de la comunitat. | ACN

PER OSONA.COM, Gurb | 21 de febrer de 2023 a les 10:40 | 

Compartir una masia del segle XVIII a Gurb per envellir junts. Aquest és l’objectiu d’una desena de persones jubilades o a punt de jubilar d’entre 50 i 70 anys. “Ens movem amb la il·lusió i la confiança que ens coneixem des de fa temps, tenim vincles i ja ens sentim família”, destaca Núria Serarols sobre la possibilitat que puguin sorgir dificultats durant la convivència. Quan parlen desprenen entusiasme per tots els racons i ara, amb la nova etapa vital que se’ls obre, volen continuar sentint-se “vius” i “lliures”, apunta Lluïsa Gimeno, una altra de les components de la comunitat. Feia temps que els rondava la idea pel cap, però trobar l’Anna Alsina, hereva de la masia i interessada en la iniciativa, va acabar de fer-ho possible.

Deu persones de diferents àmbits que, entre elles, els uneix algun fil de confiança. A alguns d’ells l’amistat els ha fet compartir caps de setmana, estius o assajos de cant coral, però ara el seu propòsit de vida va molt més enllà: compartir la vellesa d’una manera activa en una masia a Gurb. Es tracta de l’anomenat cohousing senior, un model d’habitatge col·laboratiu molt estès als països nòrdics i que a Catalunya se’n comença a veure alguns exemples.

Són tres parelles i quatre solteres, deu en total. “L’experiència que tenim fins ara de compartir caps de setmana i vacances és molt bona”, apunta Núria Serarols. “No tenim massa conflictes, i si algun cop hi ha discrepàncies se’n parlarà i ja està”, afegeix, tot i ser conscient que conviure és un estadi diferent del que alguns han compartit fins ara. L’entrada a la casa no l’han plantejat que sigui de cop, sinó que serà gradual. “Aquests anys que falten per estar tots junts aquí ens serviran d’experiència, i anirem veient on poden sorgir dificultats, que intentarem anar arreglant”.

Sis membres de la comunitat comparteixen un cafè a l’entrada de la masia Foto: ACN

Serarols explica que en el seu cas, poder envellir en comunitat, era una inquietud que tenia des de feia molt de temps. “Veia els meus avis i pensava si m’agradaria viure d’aquella manera quan em fes gran, ho veia com una vellesa pobra”, assenyala. “En comptes d’anar a espetegar en una residència o que hagués de dependre dels fills, jo tenia ganes de viure una vellesa d’una manera diferent. Una vellesa que sigui rica, plena i ben viva”, afegeix.

La casa disposa de vuit habitacions i la idea és anar-la arreglant. N’hi ha que tenen les habitacions més avançades que d’altres, i els espais comuns n’hi ha que encara s’han d’arreglar. Un dels llocs que han prioritzat és la sala de ioga, però també n’han previst una per a tocar música i una altra per pintar.

La Dolors Soriano és la més gran del grup. Ella ja està jubilada i durant molts anys va estar al capdavant de la unitat de cardiologia pediàtrica d’un hospital de tercer nivell. “El primer que vaig sentir quan em vaig jubilar és que la vida era temps i que ara la començava a viure”, apunta. En el seu cas, relata, a partir d’aquell moment va deixar de viure la vida “pels altres” per dedicar-se a ella mateixa. Explica que entoma aquesta etapa com una etapa de “llibertat”, “explosió”, “plenitud” i de poder “estar en contacte amb la natura”. Admet que els anys que ha conviscut per feina amb la incertesa de veure com evolucionen els infants amb cardiopaties congènites, ha fet que ara no es preocupi massa pel futur. “Cal tirar sempre endavant”, assenyala.

Entre els homes i les dones del grup hi ha diversos perfils del sector de les cures. A banda de la metgessa, també hi ha nutricionistes o una farmacèutica. “Volem continuar sentint-nos vius i lliures per decidir què volem menjar, quines medicines prendre i com volem estar”, destaca la Lluïsa Gimeno. A més, amb la confiança compartida que si es posen malalts la comunitat els cuidarà.

Per la Maite Bayés, una altra de les integrants de la comunitat, l’etapa que està a punt d’encetar és com “una segona adolescència”. Assegura que tots els que formen part del grup tenen moltes motivacions i “coses per aportar”. “Tenim la sensació de formar part d’una tribu, amb ganes de compartir tot allò que sabem i hem après al llarg de la vida”, destaca.

Les obres d’adequació de la masia s’aniran fent a poc a poc, prioritzant-ne l’habitabilitat Foto: ACN
 

L’escenari ideal

Casanova d’en Riera és la masia dels rebesavis de l’Anna Alzina. El reconegut astrònom vigatà Josep Pratdesaba es va casar amb la filla de la casa, Dolors Riera, i alhora són els seus avis. Fa uns anys va heretar la casa pairal on ella havia viscut els estius d’infantesa: “Hi tenia la meva habitació, el meu lloc de dormir, les meves joguines i els meus records”. “Era una nena que venia de la ciutat, però acabava donant menjar als porcs a casa dels avis de Vic”, explica.

“Quan vaig heretar la casa, vaig pensar que em venia tot molt gros”, relata. Només disposava dels diners per arreglar la teulada i va pensar que la millor sortida era llogar-la. Ho va fer a una colla que ja coneixia de la coral vallesana on cantava. Alsina és la més jove del grup, però de seguida va quedar encisada per la idea de comunitat i de compartir la vellesa d’una manera activa que tenia el grup d’amics. També hi va influir la seguretat que el projecte li donava de poder mantenir els records i el vincle que tenia amb la casa.

D’aquesta manera, la propietat de la casa continua recaient en Alsina, però a canvi d’una inversió inicial compartida i d’una carència del lloguer durant uns anys per les inversions en les obres que cal fer, compartiran projecte de vida. Un compte de resultats que surt positiu i amb beneficis per a tots els membres de la comunitat.

Font: https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/69580/grup-deu-persones-impulsa-cohousing-senior-osona